Perquè

Actualment a l’Índia es calcula que en els seus 25 estats hi viuen en total més de 1.200 milions de persones. Una gran riquesa cultural que sovint no mostren els mitjans de comunicació que ens acostumen a presentar una caricatura de l’Índia amb dues vessants:

• Símbol de la pobresa en el món: Una imatge estereotipada d’un sub-continent primitiu.
• Una Índia exòtica i misteriosa de paisatges meravellosos.

Malgrat aquesta primera informació basada en la pròpia experiència, ens calgué fer una anàlisi més profunda d’aquesta realitat per tal de saber quines eren les seves necessitats reals. Aquests anàlisi ens ha permès ampliar el nostre coneixement inicial sobre el col·lectiu i, alhora, poder justificar la realització del projecte de creació d’Haribala.

 Fins la seva independència d’Anglaterra, l’any 1947, l’Índia funcionava per un sistema de castes. Van ser eliminades, per llei, en el moment de la independència, per Mahatma Gandhi. Tot i així, encara ara, a principis del segle XXI, continuen molt arrelats aquests sentiments de castes en el món rural i això comporta que la gent més deprimida econòmicament siguin els anomenats Dàlits o “sense casta”.

 Els Dàlits han viscut esclavitzats i marginats des de fa més de tres mil anys. Estan més discriminats en les àrees rurals que en les zones urbanes i grans ciutats.  En nombroses zones viuen en la més absoluta pobresa i en ghettos separats de les altres castes i marginats de la societat.

 Els Dàlits són camperols extremadament pobres, sense terres per a cultivar i que solen treballar de jornalers tres o quatre mesos a l’any. Tenen una mitja de 4 / 5 fills i habiten en una zona quasi desèrtica, sense aigua.

El projecte d’Haribala es centra en la persona i, considerant la humanitat com un tot format per unitats que han de conviure conjuntament, Haribala troba les seves arrels en una optimització i millora de les relacions que s’estableixen entre aquestes, basada en uns determinats valors.

Si es conceben aquestes unitats com a persones individuals, cal atribuir-los-hi uns drets inherents a la persona humana: els Drets Humans. Des d’aquesta entitat es creu que aquests drets han de ser el fonament de la nostra tasca, la qual ha de garantir el seu reconeixement i respecte.

Així, no s’han d’oblidar els diferents aspectes que conformen el seu contingut. S’ha de considerar, per tant, que tota persona té dret a una vida digna. El nostre concepte de dignitat parteix de la idea que qualsevol subjecte, com a persona es mereix un respecte, el qual ha de ser igual per a tothom, sense que hi pugui existir cap tipus de discriminació, ja sigui per raó de raça, sexe, religió o casta en el cas de l’Índia. Segons aquest concepte, es rebutja qualsevol actitud marginadora que generi conductes xenòfobs.

Partint de la idea abans esmentada d’una humanitat unitària, es considera com a un dels seus pilars la solidaritat entre les diferents cultures que enriqueixen el nostre món. Totes les cultures tenen la mateixa importància i cap ha d’imposar-se com a hegemònica per damunt de les altres, sinó que cal tenir en compte la riquesa que suposa cadascuna d’elles en particular.

Finalment, es creu que l’educació, en un sentit ampli, juga un paper important en el desenvolupament del nostre ideari, tant pel que fa a l’educació no formal, la qual portem a terme a través de les classes de reforç, i pagant l’escolarització i formació fins a nivells Universitaris, com pel que fa a l’educació informal, amb les activitats, xerrades i dia a dia del Centre. Així, l’educació esdevé  un mitjà a través del qual poder desenvolupar tots els valors que tot just s’acaben de definir (solidaritat, dignitat, integració, etc.), doncs és a través de l’actitud diària, del model de funcionament i de les actuacions o comportaments que es volen transmetre aquests valors.