Apadrinaments

Fons Comú d’apadrinaments

agost india 265 El concepte d’apadrinament ha anat evolucionant al llarg del temps. L’apadrinament s’entén com una inversió de futur per les noves generacions que són les que han de millorar la qualitat de vida de la seva comunitat. Els diners que paguen els socis i els padrins passen a formar part del fons comú d’apadrinaments i es reparteix segons les necessitats.

 Des d’Europa es fa l’esforç d’enviar recursos i la Índia ha de complir uns requisits mínims: A mode d’exemple, els nens han d’assistir a l’escola i a les classes de repàs, recollir el material escolar o portar una còpia de les notes.  Respecte als pares, han de intentar no casar als infants mentre estiguin estudiant.

Amb el  fons comú d’apadrinaments es paguen:

  • Matricules escolars.
  • Material escolar.
  • Allotjament (en cas que els nens visquin en zones rurals molt apartades de qualsevol escola).
  • Uniformes, calçat i complements que exigeixen a les escoles. Sense aquests requisits no poden assistir a classe. Als països en vies de desenvolupament el fet d’anar uniformat significa no fer distincions entre nens rics i pobres, a l’escola tots són iguals.
  • Una muda anual de carrer.
  • Despeses mèdiques.
  • En alguns casos es reparteix menjar, sobretot en pobles i a nens orfes que viuen amb avis molt grans que no poden mantenir-los ni treballar.
  • Classes de repàs.
  • Activitats fora del curs escolar, durant les seves vacances d’estiu (Abril i Maig).
  • Salaris dels treballadors de la part administrativa, cuina, manteniment, granja i jornaleres de la cooperativa de dones.
  • Repartiment de roba i menjar per les dones vídues (que pateixen una forta marginació), abandonades o molt grans que no  poden valer-se per si mateixes.
  • Pagament estudis i alimentació de nens que no tenen padrí però la situació dels quals és delicada.
  • En cas de defuncions dels pares dels infants apadrinats o orfes es paguen una part de les despeses.

IMG_2559

Originariament, els apadrinaments s’acabaven  a 10é curs. Ara que ja fa més de 10 anys que Haribala està facilitant els estudis a tots aquests infants, molts d’ells ja han arribat a la Universitat i no volen deixar d’estudiar. Universalitzar l’educació és la finalitat màxima d’aquest projecte i, per tant, apliem els anys d’apadrinament.

Estudiar fins a 10è grau és el mínim exigit pel govern indi. Per tant,  és relativament assequible. Però  s’ha de potenciar que segueixin estudiant  perquè el nivell d’estudis és el que marca la diferència. Haribala vol ajudar a formar noves generacions perquè ells duguin a terme els canvis i millorin la qualitat de vida de la seva comunitat, sense dependre de l’ajuda exterior. Sense professionals formats en graus superiors (sanitat, economia, enginyeria…)  la situació actual no canviarà.

Tots els infants tenen dret a estudiar fins a la Universitat i no només els que treguin millors resultats. Valorem l’esforç de cada nen segons la premisa que els millors professionals no són sempre els que tenen millors notes i, de vegades, els més treballadors són els més tenaços.

Translator